Notícies Nòmades

aquí trobaràs el nostre dia a dia

marionetes nòmades

Yiza Béni, els artistes de la carbassa

Yvon Corlay trepitjà per primera vegada Burkina Faso quan tenia 32 anys. Originari de la Bretanya, era en aquella època un assistent social apassionat de les marionetes i de la màgia. Arribava al país per construir una escola a la ciutat de Koudougou.

31 anys més tard, Yvon Corlay passa bona part dels seus dies construint marionetes sota l’ombra del “manguier” del pati de casa seva a Koudougou. Ja jubilat, aquell jove que al maig del 68 comptava 19 anys, i que pel camí adoptà i crià, a cavall entre França i Burkina i al costat de la seva filla, 5 nens que diferents famílies de Koudougou li confiaren, assegura estar “realitzant els seus somnis d’infantesa i de joventut”: viu en comunitat al costat dels músics i teixidors Dèdou, Solo, Hihiya i Tofio Sanogo, i dels petits Zabé i Hypo i es diu feliç. Ha creat una mena de “grande famille à l’africaine”.

yiza beni

A França, concretament a Poitiers, l’Yvon és el president de l’associació “Les ateliers de la calebasse, que cada estiu acull i organitza la gira de la companyia“Yiza Béni” (que en llengua moré vol dir “La Gran Carbassa”). A Burkina, en canvi, li agrada considerar que és la companyia “Yiza Béni” que l’acull a ell.

“Yiza Béni”la conformen, bàsicament, el mateix Yvon i en Dèdou Sanogo. El primer construeix i manipula marionetes construïdes amb carbasses, corda o teixits, diferents elements vegetals, bambú i fusta. El segon és un jove“griot”de 28 anys, d’ètnia baobà, que construeix i toca instruments que, com el balafó i la kora, estan construits també amb carbasses.

El caràcter de les marionetes està profundament marcat per l’elecció dels materials constructius. La carbassa, a banda de la seva forma naturalment agradable i arrodonida, té connotacions profundes en la cultura burkinabesa: és el recipient en el que s’ofereix aigua al nouvingut i en el que se serveix i es comparteix el“dolo”(cervesa de mill). Les marionetes de “Yiza Béni” ho transmeten. El mateix Yvon reconeix que en alguna ocasió li han retret que no té cap personatge“dolent”.

Aus, ratolins, tortugues, camells i dromedaris, serps, orangutans, fins i tot un Petit Príncep equilibrista prenen vida a les seves mans al ritme de la música tradicional d’en Dèdou. Tot i que algunes marionetes, amb lleugeríssims i aparentment fràgils controls horitzontals, estan concebudes per a peces de sensibilització sobre temes com el SIDA o la malària, la gran majoria no tenen altra ambició que transmetre“la joie de vivre”.

La posada en escena és preciosa perquè està basada en la voluntat de que el públic, en especial els nens i nenes, vegi les marionetes com quelcom proper i accessible, no reservat al titellaire professional. “Yiza Béni”ho demostra sobre l’escenari: convidant a pujar a nens i nenes del públic, mostrant-los els moviments bàsics de les marionetes, i deixant-los allà, jugant a la vista de tots, mentre més i més personatges van apareixent.